QUI SOM?

  • Som una escola catalana i per això ensenyem a estimar el país:

    • Valorem la pluralitat cultural de Catalunya.
    • Fomentem el coneixement de les tradicions i el patrimoni.
    • Adoptem el català com a llengua vehicular.
    • Vetllem pel correcte aprenentatge del castellà.
    • Sabem de la importància que té el domini d’anglès i francès.
  • Som una escola oberta : Volem que els nostre alumnat sigui:

    • Crític amb coneixement de causa.
    • Democràtic i participatiu.
    • Respectuós i tolerant.
    • Solidari i treballador per la pau.

    Brindem una especial atenció a la diversitat i a la vida del barri.

  • Som una escola cristiana, per això fonamentem l’educació en els valors que defineixen l’humanisme cristià:

    • Oferim formació religiosa.
    • Convidem, voluntàriament, a la pràctica de la religió catòlica.
    • Oferim catequesi fora de l’horari escolar
    • Promovem el respecte envers les diverses opcions religioses.
  • També tenim un ideal d’alumne i a l’ Escola Pia Sant Antoni ens esforcem al màxim perquè els nostres alumnes siguin:

    • Participatius en tot el que implica integració.
    • Respectuosos i tolerants amb idees i persones.
    • Treballadors per la pau i per als demés.
    • Solidaris amb els menys afavorits.

EL NOSTRE ESTIL

A l’Escola Pia Sant Antoni creiem que és important preparar els nois i noies a viure de manera plena en una societat cada vegada més complexa i que alhora els ajudi a assumir la responsabilitat de construir un entorn millor. Alhora, creiem que cal que aprenguin a reflexionar i pensar, essent cadascú conscient de la seva realitat, de les seves possibilitats i límits, de les seves emocions i així gestionar millor la pròpia vida.

És per això que estem començant a treballar amb el nostre alumnat la dimensió social, emocional i interior.

Creiem que la interioritat és l’espai personal on s’integren i unifiquen els pensaments, les creences i els sentiments. La descoberta d’aquesta dimensió pot ajudar a que els nostres alumnes siguin més reflexius, més responsables i alhora els pot ajudar a trobar sentit i equilibri al llarg de la seva vida.

També pensem que a partir de la descoberta de les emocions i la seva gestió els alumnes poden regular i valorar millor les decisions que hauran d’anar prenent al llarg de la seva vida.

Finalment creiem que mantenir bones relacions interpersonals ajudarà al nostre alumnat a conviure en societat.

És per tot això que al llarg de la vida escolar a Sant Antoni els nostres alumnes aniran descobrint, a partir de diferents activitats, aquests aspectes.

SUMMEM és un projecte pedagògic que ens permet, des de la coherència amb la nostra missió i valors, continuar donant respostes educatives reals als reptes que hauran de viure els infants i joves, en una societat en canvi constant. A SUMMEM el defineix: aprenentatge interdisciplinari i contextualitzat, aprenentatge per competències (actituds i habilitats) i aprenentatge cooperatiu.

LA NOSTRA HISTÒRIA

Havent-se introduït a Europa una malaltia procedent de les terres de Llevant, uns devots de Sant Antoni, del Delfinat (França), van aconseguir guarir-la gràcies a unes relíquies del Sant. La malaltia s’anomenà des d’aleshores “foc de Sant Antoni”.
Com sigui, el mal va arribar a Barcelona i els consellers demanaren als religiosos Antonians d’establir un hospital a Barcelona. La ciutat contribuí a la seva instal·lació i, per això, a les parets de l’antic convent hi figura en la TAU dels antonians i les armes de Barcelona. A l’interior hi havia pintures de Jaume Huguet representant moments de la vida de Sant Antoni.

Els religiosos antonians es varen mantenir a la seva església fins ben entrat el segle XVIII. L’onze de maig de 1806 es va signar la cessió a favor dels escolapis. L’any 1815 en prenien possessió. El 27 d’agost del mateix any, el Diario de Barcelona es fa ressò de la notícia.
L’església dels antonians permetia acollir un seminari, ja que havia estat un hospital i a la llinda es podia llegir: “Hospital per a curar los pobres malalts del foc de Sant Antoni. 1642”. La divisió de les dependències va permetre també, més tard, la divisió en aules.

A partir de 1839 l’Escola Pia de Sant Antoni ja anirà indissolublement unida a la història de la ciutat de Barcelona i a les seves sotragades: una epidèmia de còlera, una desamortització i, l’any 1845, la llei de restauració de l’Escola Pia espanyola. Durant tots aquests anys una campaneta anomenada “la coixa” cridava els nois a classe i els novicis a oració.
Així, més a tall d’anècdota, valdria la pena recordar que Sant Antoni va ser dels primer collegis en explicar (1849) el nou sistema mètric decimal i en fer servir la pesseta (1855) als llibres de comptabilitat.

L’any 1862 es van enderrocar les muralles i això va permetre d’ampliar l’escola i es va aixecar un edifici de tres plantes, la base del qual eren les restes de la muralla. Cap a finals del segle XIX estudiaven a Sant Antoni al voltant de 1.500 alumnes. Era un dels collegis grans de Barcelona i per descarregar l’edifici de la Ronda es va obrir un collegi al carrer Ample, llogant una antiga casa senyorial: és l’actual col·legi Calassanci.

També cap a 1902 es va adoptar a Sant Antoni la popular bata dels escolapis. Val a dir que aquest teixit no ha estat mai patentat i que en l’actualitat és patrimoni col·lectiu. En principi va ser l’uniforme dels “recomanats” de Sant Antoni (és a dir, els alumnes que pagaven per fer unes hores”extres” d’estudi, ja que l’Estat havia retirat la subvenció a Sant Antoni i ja no el considerava una escola pública.

La Setmana Tràgica va ser la darrera de juliol de 1909. El dia 27, a les 6 de la tarda, es va calar foc al collegi per la part del carrer de Sant Antoni. Va cremar tota l’escola i el que no va quedar cremat aquella tarda, fou incendiat al matí següent.. Només van quedar en peu les parets mestres i alguns pisos, la volta de l’església gòtica antiga i poca cosa més. Una de les pitjors pèrdues va ser la de la biblioteca amb més de 80.000 volums i les 14 pintures de Jaume Huguet del segle XV.

El 17 de gener es celebra la festivitat de Sant Antoni i la cavalcada dels Tres Tombs. Hi ha qui diu que aquesta expressió ve de les tres voltes que la cavalcada donava al voltant de l’església i també hi ha qui diu que les tres voltes eren les dels cavalls, sobre les potes del darrera, davant la imatge del sant, amb la qual cosa es demostrava l’habilitat del genet.
La comitiva l’encapçala el “banderer”, seguit dels “cordoners”. Un d’ells porta la bandera del sant i els altres les dels gremis. La cavalcada s’aprofita per beneir els animals i els tortells de Sant Antoni.
La benedicció dels animals se celebra a l’església de l’escola i damunt la vorera s’amunteguen els animals de companyia, alguns d’ells ben guarnits. Cada any els nostres petits surten a rebre els Tres Tombs i a participar en les activitats de la Festa Major, acompanyant els gegants de l’escola, el Tonet i la Rita, en el típic cercavila.

Sant Antoni va ser un dels primers eremites de la història. Hauríem de situar el seu naixement a Egipte, als voltants de l’any 250. De jovenet es quedà sense pares. També ben aviat va sentir una crida interior, va renunciar a tot el que tenia i es retirà al desert de Nítria, on adquirí fama d’home de pregària, de guaridor de malalties i de lluitador contra els dimonis que constantment el neguitejaven.

Aquesta fama va atreure un bon nombre de deixebles. Es va establir així un primer nucli d’anacoretes i Sant Antoni fou el primer abat d’aquesta comunitat. Un monjo, Atanasi, escriví la biografia del sant cap el 360, i aquesta obra, plena de tradicions meravelloses, va contribuir a la difusió del monacat.

Una de les llegendes més entretingudes que envolten la seva figura és la que lliga el sant a un animaló: un porquet . Precisament la figura del porquet s’ha convertit en un element emblemàtic. Posem per exemple el títol de la revista del casal: El Porquet

Es diu que, per aquell temps, la fama de fer miracles de Sant Antoni no coneixia fronteres, i fins i tot va arribar a oïdes del governador de Barcelona que tenia una filla greument malalta. El governador va enviar a buscar el sant, que vivia al desert. Sembla que Sant Antoni va arribar a Barcelona a la que s’anomena “platgeta de Sant Antoni”, que avui ocupa l’edifici del Parlament de Catalunya.

Sant Antoni va curar la noieta en un tres i no res i, tot estant a casa d’un emissari, mentre esperava la nau que el tornaria a Egipte, va veure una truja amb un garrinet una mica esguerrat. Sant Antoni es va compadir de la bestiola i la va guarir. El garrinet, ple d’agraïment, va decidir no abandonar mai més el sant.

Aleshores Sant Antoni restà des de sempre com a patró dels animals i, sobre tot, dels que viuen amb l’home.

A l’església de la nostra escola, cada 17 de gener, es celebra la festa dels Tres Tombs i es beneeixen els animals.