Des de la Xarxa Alumni (exalumnes) s’estan realitzant entrevistes a alumni de les diferents escoles, aquest és el torn d’un dels nostres alumni i actualment treballador de l’escola.

Introducció.

Els passadissos de l’escola fa 20 anys que veuen créixer en Martí. En Martí tenia sis anys quan els va creuar per primer cop com alumne i, avui, ho fa com a professional. Ara, és el responsable del Casal Socioeducatiu, de l’espai migdia i del Casal de vacances. Per a ell, l’escola és una segona llar.  Entre aquestes parets s’amaguen instants i sentiments que defineixen qui és ell avui: des del còctel d’emocions d’un partit de futbol al pati, passant pels estius envoltat dels seus companys de classe al casal, fins a trobar l’espurna de la seva vocació.

Entrevista.

  • Com va començar la teva relació amb l’Escola Pia?

Vaig entrar a estudiar a l’Escola Pia Sant Antoni quan feia primer de primària. Som tres germans. Anàvem a una altra escola. Per motius familiars, el meu germà gran va haver de marxar d’aquesta escola. Sant Antoni el va acollir, i un any més tard, vaig començar jo fins que vaig acabar els estudis a 2n de batxillerat.

  • Quin és el teu primer record?

Tinc gravat un moment a la memòria. Era setembre, abans de començar les classes, recordo entrar a l’escola amb els meus pares i conèixer la Mercè, la que seria la meva tutora. Ens va ensenyar tota l’escola i la meva classe de 1r de primària que, en aquell moment, era la del final del passadís principal. Per a mi, aquella escola que veia per primer cop, resultava immensa.

  • Què creus que t’ha aportat formar-hi part?

Crec que aquí he crescut tan físicament -vaig entrar amb sis anys i vint anys després encara estic vinculat-, com en l’àmbit personal. És on he conegut als meus amics i també a la meva parella. Els dos tenim molt bon record de la nostra escola. A més, avui en dia hi treballo com a coordinador del Casal Socioeducatiu, del casal de vacances i com a coordinador de l’espai migdia. Ah! I també continuo jugant a futbol a l’EPSA, l’equip on he jugat tota la vida. La veritat és que he gaudit molt amb els companys i també gràcies als professors que he tingut.

  • Se’t dibuixa un somriure quan nomenes els professors… Creus que han estat una peça clau en la teva vida?

Tinc molt bon record de diferents professors en moltes etapes de la meva vida. Des de la Mercè Herrera que em va rebre en aquella primera visita, la Gemma Julian. En Toni que em va acompanyar en moments difícils quan vam perdre el nostre company Arnau, l’Esther que era la meva tutora a ESO i va tenir amb mi molta paciència, l’Elisenda… i en podria dir molts més! Puc dir que he tingut la sort de què en tot moment m’he sentit acompanyat, tant en moments difícils de la vida com també en els bons. Va ser ben especial com va reaccionar l’escola i tots els professors quan vam perdre un amic i company de classe. Van ser al nostre costat i ens van donar acollida en un moment complicat. Estic molt agraït i em sento afortunat de tenir els professors que he tingut.

  • Va haver-hi un moment, en acabar l’escola, que vas haver de marxar i tancar una etapa… Com va seguir el teu camí? I com vas tornar?   

Vaig començar Història a la Universitat de Barcelona, però entre que vaig tenir uns problemes als ulls i la falta de motivació, ho vaig deixar. Continuava treballant de monitor d’extraescolars, entrenador i voluntari del casal a Sant Antoni. Em vaig decidir a estudiar un grau superior d’integració social i ara estudio educació social a la UOC. A la meva escola amb els anys he acabat tenint un càrrec com a coordinador tant de l’espai migdia, del casal de vacances i del casal socioeducatiu.

  • Què és el Casal Socioeducatiu i quina és la teva feina?                                                     

És un espai d’acollida per a nens i nenes que tenen una situació social i econòmica complicada i que a més, tenen dificultats educatives. L’objectiu és que els infants puguin socialitzar entre ells i amb els monitors voluntaris. Els ajudem a fer els deures, juguem junts i construïm un vincle molt fort. Sobretot volem que se sentin acompanyats i puguin desenvolupar les seves capacitats educatives.

  • Parles d’un vincle entre infants i monitors… Es crea també entre els mateixos infants?

Els infants creen molt vincle entre ells i els monitors. Et veuen per l’escola i et recorden que avui venen al casal i t’expliquen els deures que tenen. Senten que tenen un compromís tant amb el grup com amb nosaltres i ens avisen amb molta antelació si no poden venir. És un vincle molt fort.

  • Què creus que troben els infants dins el socioeducatiu?

Tot l’equip intentem que sigui un espai segur. Per a ells, acaba sent un espai on s’evadeixen de la situació que tenen a casa i s’ho passen bé. Busquem construir un espai de confiança, on es trenqui la distància que poden arribar a tenir amb la figura d’un professor o professora. I crec que ho aconseguim: acostumen a obrir-se i comentar-te com se senten i com estan.

  • Quina petjada deixa en tu formar part d’aquest projecte social?

M’impacta en l’àmbit personal i emocional. Ja fa anys que vivim una crisi i que l’escola s’està adaptant a aquest canvi. T’expliquen històries i situacions que et semblen inexistents a Barcelona. Crec molt en el projecte i considero que és molt necessari potenciar-lo. M’agradaria poder invertir en més recursos, tant econòmics com humans.

  • I ara? Quin vincle sents que tens amb la teva escola?

Per a mi és, de fet, la meva segona casa. Aquí hi passo moltes hores, fins i tot part de les meves vacances coordinant el casal. S’ha convertit també en el meu espai professional. Encara trobo sentiments, tant treballant amb els meus companys com entrenat a futbol amb l’equip de sempre. Sant Antoni no és només una escola, ni un lloc de feina, sinó un lloc on puc continuar creixent.

Què és la xarxa alumni?

La xarxa alumni, és un espai de celebració, de trobada i de formació per a la vida que s’ofereix a totes les persones que han estat alumnes de totes les nostres escoles.

“Els alumnes se senten acompanyats” Martí Feliu, Alumni Escola Pia